EP avançament del nou CD "Sed de Viaje" que s'editarà a primers de 2019

(...) en el caso de Daniel Cros la atracción de la que antes hablaba, destaca en todas y en cada una de sus canciones, alcanzando -al menos para mí- niveles de irresistible seducción. Las canciones de Daniel rebosan alma, latido, vida vivida, lágrimas, soledades, palabras con sabor dulce y salado, derrotas, amores curativos y saludables, contradicciones e incluso insensatas cobardías que amordazan al corazón y atan el aire libre que nos ayuda a vivir. - Fernando González Lucini

Setè disc. Dotze noves cançons amb lletres incisives a ritme de rumba, son, txà txà txà, pasdoble i pop.

'Snake with surprise' és un disc ple de vitalitat i bon swing que compta amb tots els elements d'un disc clàssic de jazz. La solidesa i 'savoir faire' de Geni Barry -qui s'ha encarregat de la direcció musical- reforça el carisma de Daniel Cros, qui ens descobreix en aquest disc una nova faceta com a 'crooner' - per a brindar-nos junts una exquisida sessió de jazz.

"Las vueltas que da la vida" reuneix una selecció de 12 cançons que simbolitzen 12 moments clau de la carrera de l'artista, cançons algunes de les quals ha regrabat a Rosazul, acompanyat del seu quartet. Els seus estudis de percussió a l'Havana i d'escriptura de cançons a Califòrnia, la seva trobada amb la Vieja Trova Santiaguera i el seu treball amb músics cubans a Barcelona són alguns dels moments clau que il·luestren les cançons escollides.

«Aire de mar» és el quart disc de Daniel Cros, a qui acompanya un quintet d'excel·lents músics cubans. Les cançons s'assenten sobre ritmes afrollatins com el guaguancó, el merengue, el danzón, el cha-cha, el bolero i el tango, respectant els seus patrons originals, amb pinzellades d'improvitsació jazzística. La veu - reconeixible per la seva profunditat i personalitat -, impregna d'intensitat expressiva les 13 cançons que integren el disc, cançons que arriben al cor per la seva senzillesa, en una atmòsfera d'intimisme i calidesa que contrasta amb la força de la banda que l'acompanya. Un disc fresc que transmet la millor energia del directe i que sitúa l'artista en primera línia de foc.

"Catrá, catrá, cotró, cotró: así resuena mi tambor". Les meves mans repiquen sobre un Cajón, estan aprenent guaguancó i Alexander, el meu professor de rumba em renya: "que no i que no, que així no anem enlloc: estem al barri de El Vedado a la Habana." Pati de parets escostronades, la màgia callada sobrevola silenciosa. Ressonen els cuirs del Tumbador i el Tre-do, retronen el Yambú i la Columbia, i ressona i ressona la immortal Clave. Cracra, cra, cra cra: repiquen les meves baquetes sobre dos Sartens al ritme d'una conga boja. He oblidat de com vaig arribar: ara sóc ritme. Observen atents lels déus Ochún i Eleguá després del seu banquet de dolços. Un nen juga sense pilota, la màgia callada sobrevola silenciosa. - Febrer 2000

“Una de cal” va ser el meu segon disc, que ara distribueixo en format digital i que vaig enregistrar jo mateix al meu home estudi de Barcelona (Estudis SIlenci) per decidir que seria la primera i última vegada que ho feia així. Els músics que ho heu fet sabeu de què parlo. No va tenir distribució a les botigues en aquell moment i gairebé no va tenir difusió, ja que llavors pensava -ingenuament- que les coses “succeïrien” sense haver de fer arribar els discos als mitjans.

“Angel venido a mi ventana” va ser el meu primer disc en solitari i una experiència dura, intenssa i vivificant que vaig autoproduir -com tots els discs que he gravat posteriorment- i en què vaig convidar una vintena de músics de diferents bagatges a l'estudi Rod’s Music del Guinardó de Barcelona, gaudint de la col·laboració als arranjaments del company Enric Palomar (A “Angel”, “Ni contigo” i “El canto de las ballenas”) i la paciència de Didier Richard com a tècnic. Vaig acabar autoeditant el disc després de desgastar-me els artells de les mans trucant a la porta de totes les discogràfiques que llavors havia a Espanya.