"Las vueltas que da la vida" reuneix una selecció de 12 cançons que simbolitzen 12 moments clau de la carrera de l'artista, cançons algunes de les quals ha regrabat a Rosazul, acompanyat del seu quartet. Els seus estudis de percussió a l'Havana i d'escriptura de cançons a Califòrnia, la seva trobada amb la Vieja Trova Santiaguera i el seu treball amb músics cubans a Barcelona són alguns dels moments clau que il·luestren les cançons escollides.

«Aire de mar» és el quart disc de Daniel Cros, a qui acompanya un quintet d'excel·lents músics cubans. Les cançons s'assenten sobre ritmes afrollatins com el guaguancó, el merengue, el danzón, el cha-cha, el bolero i el tango, respectant els seus patrons originals, amb pinzellades d'improvitsació jazzística. La veu - reconeixible per la seva profunditat i personalitat -, impregna d'intensitat expressiva les 13 cançons que integren el disc, cançons que arriben al cor per la seva senzillesa, en una atmòsfera d'intimisme i calidesa que contrasta amb la força de la banda que l'acompanya. Un disc fresc que transmet la millor energia del directe i que sitúa l'artista en primera línia de foc.

"Catrá, catrá, cotró, cotró: así resuena mi tambor". Les meves mans repiquen sobre un Cajón, estan aprenent guaguancó i Alexander, el meu professor de rumba em renya: "que no i que no, que així no anem enlloc: estem al barri de El Vedado a la Habana." Pati de parets escostronades, la màgia callada sobrevola silenciosa. Ressonen els cuirs del Tumbador i el Tre-do, retronen el Yambú i la Columbia, i ressona i ressona la immortal Clave. Cracra, cra, cra cra: repiquen les meves baquetes sobre dos Sartens al ritme d'una conga boja. He oblidat de com vaig arribar: ara sóc ritme. Observen atents lels déus Ochún i Eleguá després del seu banquet de dolços. Un nen juga sense pilota, la màgia callada sobrevola silenciosa. - Febrer 2000

“Una de cal” va ser el meu segon disc, que ara distribueixo en format digital i que vaig enregistrar jo mateix al meu home estudi de Barcelona (Estudis SIlenci) per decidir que seria la primera i última vegada que ho feia així. Els músics que ho heu fet sabeu de què parlo. No va tenir distribució a les botigues en aquell moment i gairebé no va tenir difusió, ja que llavors pensava -ingenuament- que les coses “succeïrien” sense haver de fer arribar els discos als mitjans.

“Angel venido a mi ventana” va ser el meu primer disc en solitari i una experiència dura, intenssa i vivificant que vaig autoproduir -com tots els discs que he gravat posteriorment- i en què vaig convidar una vintena de músics de diferents bagatges a l'estudi Rod’s Music del Guinardó de Barcelona, gaudint de la col·laboració als arranjaments del company Enric Palomar (A “Angel”, “Ni contigo” i “El canto de las ballenas”) i la paciència de Didier Richard com a tècnic. Vaig acabar autoeditant el disc després de desgastar-me els artells de les mans trucant a la porta de totes les discogràfiques que llavors havia a Espanya.